El neoclassicisme és una reacció contra l’art cortesà rococó, un art frívol que repeteix uns esquemes decoratius sense gaire originalitat. Contra aquest art i també contra la classe social que representava, l’aristocràcia cortesana, es va aixecar la burgesia il•lustrada que va fer de la sobrietat clàssica la seva bandera. El nou art esdevé el símbol d’una nova era guiada per la raó on l’home és capaç de tot. Amb el triomf de la Revolució Francesa i la pujada al poder de Napoleó el neoclassicisme esdevé l’art oficial del nou imperi estenent-se per Europa. El neoclassicisme és l’estil artístic que marca la transició entre el món modern i el contemporani, entre el segle XVIII i el segle XIX. Ja a començaments del segle XIX, com a reacció al neoclassicisme, i com a reacció també al nou conservadorisme antiliberal europeu, sorgeix el romanticisme. Un estil que es va plasmar principalment a la pintura, on destaca la seva recerca de la llibertat, de la passió enfront de la raó i del trencament dels motlles academicistes imposats pels autors neoclàssics. Paral•lel a aquests estils sorgeix la figura genial de Francisco de Goya qui va partir del barroc però va explorar fronteres artístiques fins llavors desconegudes, on l’obscuritat, el color, la manera d’utilitzar la taca de pintura, la temàtica, etc.; seran un precedent pels estils contemporanis que vindran als segles XIX i XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada