4/14/2008

Avantguardes del segle XX



Bé el curs està arribant a la seva fi, desitjo que hagi estat productiu i que l'examen us vagi a tots molt bé. Com vaig prometre aquí està la darrera presentació que com ja sabeu tracta de les avantguardes pictòriques del segle XX. Aquestes avantguardes es troben dividides en dos grans grups: les primeres avantguardes que inclouen tots els moviments des de l'inici del segle fins el 1945 i les segones avantguardes són les que es van iniciar després de la Segona Guerra Mundial i arriben fins a l'actualitat. Ja sabeu que aquest és un tema molt complex, estudieu-lo amb cura.
Si teniu qualsevol dubte podeu utilitzar el fòrums del moodle per demanar-me qualsevol dubte.


3/31/2008

La pintura a la segona meitat del segle XIX


A mitjans del segle XIX els moviments pictòrics comencen a succeir-se ràpidament i molts d'ells eren contemporanis i fins i tot estaven enfrontats estèticament. A mitjans del segle XIX un grup de pintors com Courbet i Millet cansats de la idealització romàntica comencen a pintar la realitat tal i com la veuen, amb tota la seva cruesa. A la vegada una escola de paisatgistes, l'escola de Barbinzon pinta paisatges tal i com els veu intentant captar tots els jocs de llums i ombres que ofereix la natura. No gaires anys més endavant durant els anys 60 un nou grup de pintors es revolta contra l'academicisme cercant la fugacitat de la llum i del color, són els impressionistes, els quals refusats per la crítica en un primer moment donaran lloc a nous moviments com el postimpressionisme i el divisionisme o neoimpressionisme. Segons ens apropem al segle XX els estils evolucionen més ràpid, igual que ho fa la societat.

3/03/2008

El Neoclassicisme, el Romanticisme i Goya


El neoclassicisme és una reacció contra l’art cortesà rococó, un art frívol que repeteix uns esquemes decoratius sense gaire originalitat. Contra aquest art i també contra la classe social que representava, l’aristocràcia cortesana, es va aixecar la burgesia il•lustrada que va fer de la sobrietat clàssica la seva bandera. El nou art esdevé el símbol d’una nova era guiada per la raó on l’home és capaç de tot. Amb el triomf de la Revolució Francesa i la pujada al poder de Napoleó el neoclassicisme esdevé l’art oficial del nou imperi estenent-se per Europa. El neoclassicisme és l’estil artístic que marca la transició entre el món modern i el contemporani, entre el segle XVIII i el segle XIX. Ja a començaments del segle XIX, com a reacció al neoclassicisme, i com a reacció també al nou conservadorisme antiliberal europeu, sorgeix el romanticisme. Un estil que es va plasmar principalment a la pintura, on destaca la seva recerca de la llibertat, de la passió enfront de la raó i del trencament dels motlles academicistes imposats pels autors neoclàssics. Paral•lel a aquests estils sorgeix la figura genial de Francisco de Goya qui va partir del barroc però va explorar fronteres artístiques fins llavors desconegudes, on l’obscuritat, el color, la manera d’utilitzar la taca de pintura, la temàtica, etc.; seran un precedent pels estils contemporanis que vindran als segles XIX i XX.

2/17/2008

El Barroc


A finals del segle XVI el cansament del classicisme era evident, el manierisme s'havia convertit en un carreró sense sortida fins que una nova forma de veure l'art va irrompre a Europa per Itàlia, el Barroc. El nou art era fruit d'una societat que havia canviat molt en el curs d'un segle, una societat que havia vist com Europa es trencava definitivament en dos blocs enfrontats per la religió: protestants i catòlics;que havia vist consolidar-se el poder de l'Església a les zones catòliques, gràcies al Concili de Trento i les mesures dites de "contrareforma"; que havia vist consolidar-se el poder d'unes monarquies cada vegada més autoritàries i poderoses.
Aquesta nova societat va crear un art grandiloqüent, teatral, dinàmic, al servei dels grans poders; un art que a la vegada era realista fins a la crueltat, irònic, descarat, contradictori. Un art on la Verge podia ser una prostituta ofegada al Tíber o on el protagonista podia ser un pidolaire o un tolit.

2/04/2008

L'art del Renaixement


El Renaixement s'inicia a Itàlia al voltant del segle XV, és un moviment cultural que vol tornar als models clàssics, periode de la Història on considera que es trova l'edat d'or de l'humanitat. Els artistes renaixentistes refusen l'art gòtic, donant-li aquest nom "gòtic" en sentit pejoratiu, com a sinónim de bàrbar. En canvi ells consideren que fan un art clàssic, civilitzat, els artistes i intelectuals renaixentistes deboren les la literatura llatina que els hi arriba de Bizanci sense les reinterpretacions àrabs o escolàstiques, en aquesta literatura i en els monuments que encara estaven d'empeus cerquen models a imitar, però naturalment havien passat molts segles des de la caiguda de Roma i la mentalitat i la formació dels nous renaixentistes no era la mateixa que la dels romans i per tant la seva imitació dels models romans donarà com a resultat un art nou.

1/22/2008

Sortida per la Barcelona gòtica


Us recordo que la sortida per la Barcelona gòtica es el proper dimecres i que hem quedat a les 17:00 davant la catedral. L'itinerari serà el següent: Catedral - Església de Santa Maria del Pi - Plaça del Rei - Plaça Sant Jaume - Església dels Sants Just i Pastor - Església de Santa Maria del Mar.

És un recorregut relativament llarg així que aneu amb calçat còmode.

Perquè aneu preparant la sortida aquí us poso dues pàgines molt interessants:

La primera web és una pàgina dinàmica sobre la Barcelona medieval, podeu veure com va evolucionar Barcelona durant l'Edat Mitjana i clickar els llocs més importants de la ciutat en aquesta època.

La Barcelona Medieval - contrataedium

La segona web és una pàgina amb tots els monuments de Barcelona, amb bona informació històrica i fotos.

Pobles de Catalunya