La pintura a la segona meitat del segle XIX

A mitjans del segle XIX els moviments pictòrics comencen a succeir-se ràpidament i molts d'ells eren contemporanis i fins i tot estaven enfrontats estèticament. A mitjans del segle XIX un grup de pintors com Courbet i Millet cansats de la idealització romàntica comencen a pintar la realitat tal i com la veuen, amb tota la seva cruesa. A la vegada una escola de paisatgistes, l'escola de Barbinzon pinta paisatges tal i com els veu intentant captar tots els jocs de llums i ombres que ofereix la natura. No gaires anys més endavant durant els anys 60 un nou grup de pintors es revolta contra l'academicisme cercant la fugacitat de la llum i del color, són els impressionistes, els quals refusats per la crítica en un primer moment donaran lloc a nous moviments com el postimpressionisme i el divisionisme o neoimpressionisme. Segons ens apropem al segle XX els estils evolucionen més ràpid, igual que ho fa la societat.

| View | Upload your own

El Neoclassicisme, el Romanticisme i Goya

El neoclassicisme és una reacció contra l’art cortesà rococó, un art frívol que repeteix uns esquemes decoratius sense gaire originalitat. Contra aquest art i també contra la classe social que representava, l’aristocràcia cortesana, es va aixecar la burgesia il•lustrada que va fer de la sobrietat clàssica la seva bandera. El nou art esdevé el símbol d’una nova era guiada per la raó on l’home és capaç de tot. Amb el triomf de la Revolució Francesa i la pujada al poder de Napoleó el neoclassicisme esdevé l’art oficial del nou imperi estenent-se per Europa. El neoclassicisme és l’estil artístic que marca la transició entre el món modern i el contemporani, entre el segle XVIII i el segle XIX. Ja a començaments del segle XIX, com a reacció al neoclassicisme, i com a reacció també al nou conservadorisme antiliberal europeu, sorgeix el romanticisme. Un estil que es va plasmar principalment a la pintura, on destaca la seva recerca de la llibertat, de la passió enfront de la raó i del trencament dels motlles academicistes imposats pels autors neoclàssics. Paral•lel a aquests estils sorgeix la figura genial de Francisco de Goya qui va partir del barroc però va explorar fronteres artístiques fins llavors desconegudes, on l’obscuritat, el color, la manera d’utilitzar la taca de pintura, la temàtica, etc.; seran un precedent pels estils contemporanis que vindran als segles XIX i XX.

| View | Upload your own